Som advocats especialistes en divorcis, separacions
i crisis de parelles estables.
El Codi Civil de Catalunya regula de manera gairebé idèntica els efectes de la ruptura d’un matrimoni i els de la ruptura d’una parella de fet. Hi ha diferències, però són poc rellevants.
En l’àmbit de les Successions, el tractament del cònjuge vidu i el del membre de la parella que sobreviu és exactament igual.
Tenim molta experiència pel que fa als aspectes de Família i de Successions, tant dels matrimonis com de les parelles de fet. Si teniu cap dubte, truqueu-nos i us ajudarem.
El divorci dissol el matrimoni; la separació, no.
El divorci és el procediment legal mitjançant el que s’aconsegueix la dissolució del matrimoni. La separació consisteix en una autorització que dóna el jutge als cònjuges per a que puguin viure separats, però sense dissoldre el vincle matrimonial, raó per la qual els cònjuges no poden contreure nou matrimoni. Existeix la possibilitat que els esposos separats es reconciliin, de manera que tornen a estar casats a tots els efectes.
La legislació vigent estableix que, per demanar el divorci o la separació, n’hi ha prou amb la voluntat d’un dels cònjuges, almenys, i que no cal que estigui fundat en cap causa.
Per tant, el divorci o la separació pot ser sol-licitada a) per només un dels cònjuges, b) per un cònjuge amb el consentiment de l’altre o c) per ambdós cònjuges. En el primer cas estarem davant d’una Demanda de Divorci (o Separació) Contenciós que s’haurà de dirimir al jutjat. En els altres dos casos, Divorcis de Mutu Acord, el procediment judicial es caracteritza perquè la demanda es presenta incloent els acords que, prèviament, els cònjuges han pactat sobre tots els punts bàsics del divorci o la separació.
Les sentències de separació o divorci estableixen tot un seguit de mesures, com ara el pagament de pensions d’aliments, el règim de visites i estades, l'atribució de l’ús de l'habitatge conjugal etc..... que poden ser el resultat d'un acord entre els cònjuges o fruït de la decisió del jutge.
Què passa si algú no les compleix? Si l’obligat per alguna d’aquestes mesures no compleix (per exemple, no paga les pensions d’aliments), l’altre progenitor pot anar al jutge per reclamar les quantitats degudes. Això es tramita mitjançant una demanda d’execució.
Tant el divorci com la separació impliquen el cessament de la convivència. El divorci també suposa la dissolució del matrimoni, de manera que els cònjuges es poden tornar a casar; no així en el cas de la separació. Els efectes principals, a més del cessament de la vida conjugal, són la caducitat del deure de guardar-se fidelitat i de socórrer-se mútuament, el cessament de la presumpció de paternitat, la pèrdua de drets successoris, la modificació de l’estat civil, que passa de casat a divorciat, i la dissolució, si és el cas, del règim econòmic matrimonial.
Les obligacions amb els fills romanen intactes. Els progenitors divorciats o separats segueixen essent els titulars de la pàtria potestat (o potestat parental), per la que estan obligats a proporcionar protecció, cura, assistència i educació als fills. Tret de casos excepcionals, la potestat parental és compartida per ambdós progenitors fins que els fills arribin a la majoria d’edat.
Així mateix, els progenitors divorciats o separats estan obligats a complir el que disposa el conveni regulador pactat (o la sentència judicial en cas de divorci contenciós) en relació a la guarda i custòdia dels fills, el règim de visites, la pensió d’aliments o l’ús del domicili conjugal, entre d’altres extrems.
Els efectes del divorci són efectes civils. Qualsevol dels ex-esposos pot contreure matrimoni novament, però cal tenir en compte que si el matrimoni dissolt es va contreure per l'Església, el nou matrimoni només es podrà contreure per via civil.
Les mesures establertes en una sentència o en un conveni de divorci, són per tota la vida? Són per sempre?
No. La Llei preveu la possibilitat que les mesures que s’hagin ordenat en un procés matrimonial (pensions d’aliments, prestació compensatòria, guarda dels menors, ús de l’habitatge etc...) es puguin modificar, mitjançant una resolució judicial posterior, quan hagin variat substancialment les circumstàncies que hi havia al moment de dictar-les. La modificació pot ser demanada per qualsevol dels cònjuges separats o divorciats.
Per tant, hi ha d'haver una modificació substancial de les circumstàncies que hi havia quan es va dictar la sentència o es va signar el conveni regulador.
Moltes de les consultes que rebem els advocats matrimonialistes fan referència a les parelles de fet. No existeix el divorci de parelles estables, però el Codi Civil de Catalunya tracta la extinció d'aquestes parelles en termes quasi idèntics als que estableix per a les separacions o els divorcis matrimonials. El CCC estableix els requisits per a que una parella sigui considerada “parella estable”:
- dos anys de convivència,
- o bé haver tingut un fill comú durant la convivència
- o bé haver formalitzat la relació en escriptura pública.
A Catalunya, el llibre Segon del Codi Civil de Catalunya no exigeix que la convivència estable en parella s'hagi d'inscriure en cap registre.
Però, atenció, una sentència del Tribunal Constitucional nega que la simple convivència en parella sigui suficient per atorgar drets. Aquesta sentència pot afectar la llei catalana en el futur.
ja hem dit que no existeix el divorci d'una parella estable, però la ruptura d’una parella de fet també pot ocasionar efectes que són pràcticament els mateixos que els de les crisi matrimonials, com ara l’atribució de l’ús del domicili comú, l’establiment d’una pensió d’aliments per als fills o la denominada compensació econòmica per raó de treball. En canvi, no existeix el dret a l'establiment d'una pensió compensatòria com la de les crisi matrimonials, però sí que hi ha la possibilitat que s'estableixi una pensió d'aliments d'un membre de la parella cap a l'altre, si es donen unes circumstàncies molt determinades.
Quan hi ha menors, la llei obliga que qualsevol trencament de la parella de fet, sigui amistós o contenciós, ha d'incloure un pla de parentalitat, exactament igual que en el cas del divorci o de la separació.
En cas de defunció d'un dels membres de la parella, el convivent sobrevivent, tant si es tracta d'una parella heterosexual com homosexual, té els mateix drets successoris que el cònjuge vidu.